Molt lògic, només falta que funcioni

Ningú podrà dir que els moviments de l'àrea tècnica espanyolista no obeeixen a una lògica aplastant. La corretja de transmissió s'ha mogut de forma coherent, si queda una vacant, es substitueix pel tipus que ocupa el càrrec inferior. Aquests ascensos motiven a tota la estructura i permeten, de retruc, que un entrenador segueixi traient suc al bloc que coneix i que els entrenadors renovin objectius encarant reptes de major envergadura. És l'aplicació estricta del model de pedrera del que tants cops hem presumit sense acabar de posar-lo en marxa del tot. Ara bé, parlem de futbol i per tant la lògica ocupa un lloc residual. Aquestes teories tan impecables se'n poden anar en orris si el Numància ens fot els tres punts a la primera jornada de campionat. Estem preparats per si això passa? I una petita maldat: aquests canvis s'han decidit des de la part esquerra de les oficines de Sant Adrià o des de la dreta?

Qualitat et omnia qualitat

Estic content que cada cop que es parla de fitxatges s'insisteixi en què el migcentre creatiu és prioritari, perquè abans no ho semblava. Si burxen a l'hemeroteca veuran com a l'esquelet de fitxatges que es perseguia no hi havia un especial esment a aquesta figura. Portem quatre anys depenent en exclusiva del futbol d'Ivan De la Peña, enredant-nos en absurds debats sobre si podia jugar al migcentre o a la mitja punta, sobre qui havia de ser el seu company, etc... Màrquez sembla que ho té clar, vol futbol i qualitat a un mig del camp que pateix sobredosi de migcentres defensius. Molt bé doctor, ja tenim el diagnòstic, ara la clau, sempre la mateixa: encertar.

Les IP's dels collons

Que ningú pateixi més, no les mostrarem. No volem incomplir cap normativa ni incomodar als fanàtics de la seguretat informàtica, que veig que van creixent en número, espero que proporcionalment als amants de les bones maneres. Pel demès, la xarxa en va plena de pàgines on fan el que volen amb la vostra IP, i els riscos que algú ataqui la vostra màquina són molt inferiors a que moriu sepultats per spam de Viagra. I deixem en pau als advocats que prou feina tenen amb atendre les querelles dels programes del corasón. No obstant, seguirem treballant per limitar els insults i els insultadors, i oferint tota la nostra col.laboració a qui es senti insultat.

Breakpoint

Lo de Nadal és tan extraordinari que mereix un comentari fins i tot en aquest humil racó de la ciberbrossa. No tan sols per la implacable victòria d'ahir davant aquell tipus que per cor té un rellotge suís, sinò que per sobre de tot hi ha la perseverància, la continuïtat, i aquesta set infinita de triomf. Infinita. Qualitat n'hem tingut sempre, però Nadal és el millor tenista espanyol de la història perquè és un guanyador total, virtut que no els hem conegut als Bruguera, Moyà, Corretja o Ferrero, tipus amb molta classe però que a la vida ja ho tenien tot fet abans d'agafar la raqueta i que un cop van tastar la victòria van perdre l'impuls necessari per anar a per la següent. S'en van cansar de la lluita que es necessita per seguir sent el millor. No tenien aquesta set, aquesta gana. Fins que arribà Nadal, el tenista espanyol amb més collons era l'Arantxa. I punt. De partit, of course.

Força Reus!

Acabo el resum poliesportiu fent esment a l'equip del meu poble. Divendres vaig ser present a la victòria al tercer partit, i ahir vaig veure per la tele com els roig i negres es quedaven amb la mel als llavis. Dimarts, el cinquè partit. Estic per anar-hi, per un triple motiu: veure com el Reus guanya la lliga trenta anys després, celebrar que cap secció del Barça guanya el seu campionat, i estalviar-me l'emprenyada de veure com s'estavellen per enèssim cop els nois de Zapatones. Què faig? Per si de cas, Força Reus!