Tenim entrenador i és un tipus de la casa i és simpàtic. Tenim entrenador i té il·lusió per entrenar i créixer al costat del nostre equip. Tenim entrenador, del qual el nostre director tècnic va dir que "olora a futbol". Tenim entrenador i coneix a fons els vicis i virtuts del vestidor. Tenim entrenador i no cal que li expliquem que cal fer mans i mànigues amb el que hi ha per tirar endavant. Tenim entrenador i és un tipus que coneix a fons la idiosincràcia del futbolista. Tenim entrenador i cal que fem un esforç per foragitar tots els dubtes que hem anat covant aquests dies. Tots en tenim. En teníem. Jo ja no en vull tenir més: en Màrquez és el meu entrenador i punt.

La crisi de la segona volta ens ha deixat despullats sobre el filferro, un filferro que tractarem de creuar de la mà del Tintín. No és just que el club faci el darrer tram de la travessa a Cornellà fent equilbris però ningú va dir que la vida fos fàcil ni justa. Però és així, i això és tant cert que tots, crítics i adeptes, sabem que no podem caure. No crec que sigui útil ni profitós per la entitat, que és com dir per tots nosaltres, seguir especulant més sobre els motius que ens han portat a aquest punt. Tot perico hauria de poder aparcar les seves reserves i intentar sumar. Necessitem generar una onada positiva per donar la volta a la negativitat que hem acumulat de forma malaltissa durant aquests dies. Sé que hi ha molta gent que creu que és necessària una catarsi per donar la volta a una situació que té visos innegables de final de cicle, però crec honestament que podríem pagar massa car el preu d'una nova crisi.

Són advertiments estèrils, ho sé. Hi ha posicions massa enfrontades en aquest club, massa gent que guarda als calaixos factures pendents de passar. Massa gent que espera l'ensopegada. Massa gent disposada a entonar el ‘ja ho deia jo'. Els cent dies de gràcia són una utopia al món del futbol que l'opinió pública més crítica dificilment li atorgarà a Màrquez. Com sempre, la pilota rodarà i dictarà sentència. Però a partir d'ara, des d'aquí el recolzarem a mort, convençuts que la seva sort serà la nostra, i esperant que el Déu del futbol ens atorgui més arguments que la fe per seguir creient. De moment la il·lusió i l'energia que ha mostrat al seu primer dia són una immillorable carta de presentació.