Fa uns minuts, Ernesto Valverde ha deixat de ser entrenador de l’Espanyol. Crec que és una fatal pèrdua, una notícia que supera –i de molt!- l’àmbit esportiu. I és que el “Txingurri” ha vingut exercint darrerament moltes més funcions que la que posava únicament al seu contracte: ser el màxim responsable tècnic del primer equip del club. Valverde ha estat un fre a les batalles internes de famílies, plataformes i jo què sé més; un preparador que ha aportat il·lusió, com pocs d’altres; un regular tranquimazín pels que pateixen quan voregem el descens; un altaveu d’ambició controlada; un realista positiu; un bon gestor de vestuaris; un perfecte ambaixador que ens va portar a Glasgow; la nostra cara amable enmig d’aquest futbol d’avui en dia tan funest pels valors humans; un home-miracle que amb una plantilla molt justeta ha ensenyat a tot el club que la fe mou muntanyes i que junts ho podem tenir tot. En definitiva, Valverde ha estat molt més que un entrenador; ha estat una medicina que necessitàvem. I que avui, malauradament, ens deixa de fer efecte.

Doncs bé, tot això canvia massa qualsevol previsió de futur. De cop i volta, i en una roda de premsa sense preguntes. Herrera i Dani no hi han posat més llum. Considero que fer elucubracions sobre els motius reals de l’adéu de Valverde és necessàriament estar disposat a mentir, i jo no ho penso fer, perquè els hi tinc un respecte a vostès, que em llegeixen, i al club, que el porto al cor. Valverde capitenejava un vestuari, i és allí, pels condicionants que sigui, on ha decidit deixar la nau. Ningú més que els jugadors, l’staff i l’entorn immediat sabrà de manera fefaent perquè avui l’Espanyol ha deixat de poder comptar amb una persona que ha estat molt més que un entrenador de futbol.

Per això, i a mode de reflexió immediata pels directius i professionals del club, deixo en l’aire la següent pregunta: ara, sense Valverde, qui farà de Valverde? Quin entrenador serà capaç de jugar tots els papers de l’auca sempre anteposant els interessos del club? Qui assumirà les regnes de l’equip amb la capacitat de comprensió per tan ínfims pressupostos i el crèdit sindicat de marres? Qui s’identificarà com Valverde amb aquest club que no l’entén ni la mare que el va parir? Qui? Cal que recordem entrenadors com Juande Ramos, que plantava als mitjans perquè sonava un mòvil? O Luís Fernández, que volia entrenar l’equip des de França? Potser millor el compromís de Bielsa?

Avui és un dia en què hem perdut molt més que el nostre entrenador. Un home que significava el grau just d’aportació per tal d’implicar-se positivament en totes les àrees del club. El Valverde que es feia la foto amb els Mossos, el Valverde de la pau accionarial gràcies a la bonança esportiva, el Valverde atent amb els mitjans de comunicació, el Valverde que ha fet que el teu fos l’equip de moda a tota Espanya i a tota Europa. Espero i desitjo que hi trobem un remei vàlid, però siguem conseqüents i sapiguem que hem perdut la millor medicina de totes. Fins sempre, Valverde. I gràcies per haver-nos ensenyat que és possible. Que, malgrat tot, un altre Espanyol encara és possible.

Xavi Salvatella
www.xavisalvatella.blogspot.com