Hores decisives en aquest macabre partit de tenis en que s'ha convertit la banqueta del primer equip. Valverde i el club es passen mútuament la pilota perquè ningú vol assumir la responsabilitat d'un desenllaç que, pels que desitgem la continuitat del tècnic, cada cop pinta pitjor. Aquest tira i afluixa no fa més que donar arguments als que ja tenen dubtes fundades sobre la seva figura, i personalment penso que poden tacar de forma injusta una trajectòria impecable. La recta final de la passada lliga és una circumstància fonamentalment esportiva, però això és una altra cosa. Cal que es faci pública d'una vegada per totes la decissió presa per evitar el deteriorament de la imatge del tècnic i òbviament, pel bé del club.

Per explicar aquest tripijoc s'estan arguint motius d'índole econòmica, però tot i ser importants, jo m'inclino pels raonaments de tipus polític: ni Valverde vol quedar com algú que no respecta els seus compromisos ni el club vol que això sembli un cessament, un més per afegir a una llista massa llarga, i que aquest cop fent un just balanç de la trajectòria global de l'Ernesto, no tindria rao de ser. Com va recordar ell mateix en roda de premsa, els objectius pels quals va ser contractat s'han complert amb escreix. Precisament, aquest escreix és el que l'ha acabat condemnant davant part de l'afició.

Pel que fa als motius estrictes que fan que Valverde estigui a prop de prendre la decissió d'abandonar, s'ha ressucitat el vell fantasma del vestidor complicat. Al meu parer i opinant de la qüestió amb elevat grau d'osadia -donat que la única manera de valorar això amb veracitat és ser dins d'aquesta gruta dels horrors que hi ha a les entranyes de Montjuïc- crec que el problema no és el vestidor ni l'anomenat clan o ‘nucli dur'. El problema són les alternatives. Valverde hauria de poder imposar els seus raonaments i poder asseure a la banqueta a algunes vaques sagrades, però enguany, quan ho ha fet, ha hagut de rectificar fins i tot al primer minut de la segona part. Això ha mermat la seva autoritat davant de les figures i de la resta del grup. El que l'Ernesto necessita és una columna vertebral nova, i sap que sense ella no podrà afrontar amb garanties una temporada on al primer ensurt pot ja ser qüestionat, o acontentar a una afició que després de tres anys ben bons, sembla que ja no és conforma amb la permanència.

Crec que si es confirma la marxa de Valverde serà una gran pèrdua pel club. Necessitem homes amb ambició i discurs i el Txingurri en té. I si ara mateix les alternatives són Marcelino, un senyor que ha entrenat al Ràcing i l'Espanyol ja li queda petit, o Laudrup, que després d'un any al Getafe ja havia "acabat un cicle", doncs apaga y vámonos. I el pitjor, aquesta sensació d'haver de tornar constantment, un cop i un altre, al punt de partida.