En el darrer article parlava de la necessitat de confiar en Valverde com a far principal d'un nou canvi de rumb esportiu. Doncs bé, considero que això no és suficient. Ni de bon tros. L'Espanyol se la juga aquest estiu. De l'èxit o fracàs amb què es tramitin enguany les altes i les baixes dependrà en bona mesura l'empenta inicial amb què l'espanyolisme arribarà a la terra promesa de Cornellà-El Prat. Per això, la tasca encapçalada per Paco Herrera i Pedro Tomás esdevé clau per a l'entitat. Ho explicava el director general executiu al darrer POL.tv: ara que deixa de rodar la pilota, és l'hora d'actuar. És l'hora de les corbates en marxa, que dic jo. Per tant, som-hi, que és tard i ens volen a Segona.

Ja han arribat Álvarez i Beranger: dues incògnites, certament. Jugar a Argentina és molt diferent que fer-ho a Espanya, i jugar a la Lliga BBVA, un altre món respecte la Primera divisió. Caldrà creuar els dits perquè siguin homes vàlids pel projecte. Però tot just ha començat el ball. Hi haurà baixes, segur, i de les importants. I hi haurà d'haver necessàriament altes que compensin aquestes baixes i, sobretot, la constatada poca profunditat de la plantilla en aquesta segona volta. És en aquest punt on la jugada ha de ser mestra.

Serà qüestió de sumes i restes, com a l'escola. De tot el què treiem en vendes, més l'import que el club tingui per invertir, jo en destinaria una part molt important en un fitxatge. I en un fitxatge amb un perfil concret. Per la resta de llocs a cobrir, Paco Herrera ha demostrat saber fer meravelles amb un talonari sense fons. Hem de portar un jugador que il·lusioni a la gent, un home que el soci el vagi a rebre a l'aeroport. Un crack, vaja.

Estic reclamant un nom, sí, així funciona aquest món. Vull un jugador de primera fila per dir-li a la canalla que vagi il·lusionada al camp. Vull un jugador que sigui diferent, que aporti detalls pels quals realment valgui la pena anar a futbol i no a la platja. Un jugador d'atac, dels que viuen a prop del gol, per una plantilla amb superàvit de jugadors defensius. Ens servirà per canviar definitivament de discurs, per tornar a pensar en gran, i, sobretot, per enviar la mala llet que portem a sobre a pastar fang. Portin-me un Lauridsen! Portin-lo per poder tenir totes les peces a l'hora de començar a construir un futur millor. És hora de ser valents, que porucs ja ho hem estat tota la vida. No creuen?

Xavi Salvatella
www.xavisalvatella.blogspot.com