Avuí és dia de records i panegírics diversos, però especialment un dia per a la reflexió. Tots podem tancar els ulls per un instant i recordar amb nitidesa on érem el 16 de maig de 2007, però probablement ens costarà molt més reconèixer qui érem. Érem un equip jove i ambiciós amb fam de victòria. Érem una entitat en camí cap a la modernització que recollia els fruits d'un projecte esportiu assenyat i valent. Érem una afició unida que responia a la crida amb la glòria com un sol home. I encara més: fórem generosos i exemplars en la derrota. Deixàrem petjada en la història i en els cors dels qui la vàren viure i veure. Només fa un any. L'any que vam caminar entre els gegants.
Però ha tornat l'Espanyol de sempre, o potser no ha marxat mai i estava amagadet darrera la parada de Gorka a Da Luz, o l'històric remat de Jônatas que encengué la metxa de l'orgull. Potser si, potser fou nomès un miratge. El cas és que ara ens mirem les mans buides i tan sols se'ns acut agafar una torxa i iniciar la recerca dels culpables. Perquè deu haver-hi un culpable d'aquesta cruel estafa. Si, ha tornat l'Espanyol de sempre: amarg, autodestructiu, desconfiat i cainita. La força d'un ressentiment. Menyspreem tot aquell que ens va fer vessar les llàgrimes. Blasfamem contra aquells que havíem col.locat en un pedestal. Som una pedra llençada contra un mirall. Ens odiem.
Perquè el que hem perdut no és una copa. Una altra copa, però al cap i a la fi, una simple copa. Hem perdut quelcom més greu i irreparable: la confiança. En la directiva, en els jugadors, en els tècnics. Si, absolutament en tots. Però sobretot la confiança en nosaltres mateixos. En creure que ens en podem sortir nosaltres sols i que podem construir un Espanyol a l'alçada dels nostres somnis. Uns somnis que, com a bons somnis, sempre tenen poc a veure amb la crua realitat. Un somni que només ha funcionat mentre ens ho hem cregut i s'ha desplomat quan hi hem deixat de creure. Però el somni s'ha esvaït i ha tornat el vell Espanyol de sempre: amarg, autodestructiu, desconfiat i cainita. Jo tampoc l'estimo. Jo tampoc el vull. No hem perdut una copa, hem perdut la oportunitat de ser millors. De canviar.
només estic d'acord en el primer paragraf Via. El segon és una presentació de qualsevol equip de futbol professional avui dia (quan ha canviat el futbol des de llei bosman i drets TV). Estàs a dalt i "subidon de adrnalina", estàs abaix "bajon paranoide de som els pitjors,....". Això passa al nostre Espanyol i en qualsevol equip amb tradició, historia i afició. Jo no odio a cap perico ni a ningú dels jugadors (pregunta-lis potser a la afició del Zaragoza). Tampoc estic d'acord amb que hem perdut l'oportunitat de canviar ni la confiança. Per historia i tradició mereixem estar més a dalt, però poderoso caballero es don dinero. el 11º presupost de la Lliga no pot canviar aixi como aixi per una final jugada i competir amb els 5º primers temporada rera temporada (si es pot aspirar a guanyar algun titol) sense diners. Però els diners poden arribar en qualsevol moment (Lara Despierta YA, hazlo por la memoria de tu padre DEP). I mira per on, penso que la lamentable 2º volta ha sigut producte precisament de EXAGERADA CONFIANÇA I QUE TOTS ABSOLUTAMENT TOTS "ENS HO VAM CREURE" quan encara no s'havia fet rés. Craso error que en ha portat on tots sabem (mira l'indiferència que estem jugant contrta l'Almeri i estic a casa enganxat al POL). El camí es fa això caminant i fent-ho cada dia, segur que ens arribaran temps per competir habitualment amb els que guanyen habitualment. Condicions no ens en falten: Historia, Tradició i Afició!!!!! La pena i trista realitat és que només que haguessim fet una mediocre segona volta tornariem a jugar a Europa i aixo era un alicient per enganxar a nous pericos cap a Cornella. I segurament aquestra fustració es la que et fa més rabia i ser tant beligerant. Sense Eruopa se'ns farà més dificil enganxar nous pericos actius al nou estadi. Però que cony!!!! si hem estat molt pitjor i no fa gaires anys. Sempre Espanyol!!
Tema para un libro (de humor): "Las mentiras e insultos que se han dicho sobre el RCDEB". Según los lacayos nos han fundado los militares ja, ja ... somos el filial del R. Madrid ja, ja ... somos franquistas porque Franco nos construyó el campo de Sarrià ja, ja ... y porque durante el franquismo no bajamos a segunda ja, ja ... También somos masones, conspiradores y brujos/as y nos merecemos que nos hayan quemado en la hoguera. También convencimos al emperador Neón de que quemara Roma y persiguiese a los cristianos ja, ja ... Lo siento Minardi pero si los lacayos me torturan confesaré que la culpa de la Caída de Constantinopla en 1453 es tuya. Y tu Manelet sé que llegaste a Catalunya con las invasiones bárbaras porque, como todo el mundo sabe, los Vándalos eran del Espanyol. Y una pregunta a los lacayos: ¿si leo el Sport soy idiota, un catalán idiota o un no catalán idiota?
seguro que Manel Lucas lo sabe y las lleva puestas....ja,ja ja ja,ja,ja...otra cosa es que el Toni Sole meta algun "gag" con este tema, que lo dudo.Un saludo.
Ostras Minardi, ¡2 medallas de oro!. Esto hay que decírselo a Manel Lucas, nos daría una visión más auténtica del personaje que imita si apareciera con ellas. Seguro que en TV3 no ponen ningún problema.
Athos, el escritor que mencionas en su dia ya emitió un comentario totalmente despectivo hacia nuestro club cuando se hizo oficial nuestro traslado a Cornellà. En otro orden de cosas, un dato para la estadística: El FCB es, juntamente con el Athletic de Bilbao, el club que ostenta más títulos de Copa del Generalísimo, concretamente 9 cada uno. Un saludo y visca l'Espanyol.
Quina paradoxa. Els culés que acaben de guanyar 2 lligues i una champions i el merengons que acaben de guanyar 2 lligues demanant la dimissió dels seus presidents. I nosaltres que aquesta nit tindríem una oportunitat històrica per reivindicar-nos i demanar responsabilitats a qui realment les té, serem incapassos de dir absolutament res. Clar com és tan bon home i tan simpàtic¡¡¡ I encara alguns es queixen per les nostres misèries. Tenim el que ens mereixem perque som incapassos de canviar el nostre destí. Amb aquest home i la seva nefasta gestió estem condemnats com a molt a aspirar al d´aquest any. I malhauradament més tard o més d´hora viurem el que aquesta nit li tocará viure al Zaragoza, Osasuna o el que baixi. Molt atents a les imatges dels aficionats (els que realment pateixen amb tot això) que els toqui baixar. Un últim apunt que em va deixar de pedra i que constata que no podem competir per aspirar a Europa sino canvia la cosa radicalment (tot passaría per un canvi de direcció del club): el Villareal acaba de fitxar aquesta setmana a Joseba Llorente, jugador del Valladolid per 5 mill. de ? al club i 12 mill. de ? nets al jugador per 4 temporades. Un total de 17 mill. de ?. O sigui amb la fitxa d´un any al jugador han cobert tot el nostre pressupost en fitxatges. Apaga y vamonos. I només és una opinió.
Entro en el FNAC de Plaça Catalunya. Estoy ojeando libros. Veo uno de Ignasi Riera (nuevo, editado en 2008). Riera, histórico intelectual del PSUC y hoy no sé de qué o quién, es un buen escritor y un tipo amable y con sentido del humor. Hay un capítulo dedicado al Barça en el que aparece una referencia al Espanyol (en el libro Español) en la que dice que el club blanc i blau apoyó la dictadura de Primo de Rivera. Y se queda tan tranquilo. No conozco ningún documento que avale esta afirmación (si lo hay no me importará aceptarlo). Lo que sí sé porque a día de hoy está ampliamente demostrado es que quién financió el golpe de Primo de Rivera en 1923 fue un parte importante de la burguesía catalana que estaba asustada por el crecimiento de la violencia entre los anarquistas y los pistoleros de la patronal. Como cosa curiosa se podría recordar que incluso el PSOE colaboró con la dictadura de PdR (Francisco Largo Caballero fue miembro del Consejo de Estado). Pero el Espanyol no. Es esto con lo que nos enfrentamos, este goteo constante de mentiras: que si el nombre del club, que si el filial del R. Madrid, que si anticatalanes o no catalanes ... todavía no hace 4 años me encontré a un tipo que decía que al Espanyol lo habían fundado los militares (creo que algunos poleros sabrán con qué insistencia circuló hace años este rumor totalmente falso). Y así estamos. Y así seguiremos. Qué decepción con Riera. Toda aristocracia necesita a sus lacayos. Cuántas mentiras serán necesarias para retocar algunas historias: por ejemplo que el Barcelona Club de Futbol fue el segundo equipo del régimen durante el franquismo. Ese régimen que les regaló, entre otras cosas, el mejor estadio del mundo que junto con el Bernabeu y el Valle de los Caídos forman la cumbre de la arquitectura monumentalista del fascismo español y catalán. Qué autoridad tienen estos pájaros para seguir insultado al Espanyol mientras ocultan o maquillan la historia del FCB, ese equipo que siempre está con el que manda, sea quien sea, por encima de regímenes políticos. Creo que no debemos atacar ni insultar a nadie. También creo que tenemos todo el derecho a defendernos.
| 44 
| 
1 | 
30/06/2008
