Mai he entès la gent que diu que és de dos equips. Sincerament, no m'entra a la cassola que algú pugui ser (i poso aquests dos equips a títol d'exemple) del Numancia i del Real Madrid a la vegada. És com antinatural, no sé, com si algú assegurés que es pot ser cristià i musulmà alhora. Oi que sembla impossible? Doncs jo, que tinc com a única religió l'Espanyol i que sóc mono(Tamudo)teista no puc creure la gent que assegura que és de dos equips.

En el que sí que crec és en les simpaties (suposo que com tothom) i hi ha equips que em cauen millor que altres. No em pregunteu per què, sincerament no ho sé, però des de ben petit que no suporto l'Atlético de Madrid, el Zaragoza, la Real Sociedad, el Bayern München... N'hi ha molts més (Barça i Real Madrid al capdavant, sense anar més lluny). També hi ha una llista d'equips que sempre m'han caigut especialment bé: l'Athletic de Bilbao, el Milan, el Numancia, el Liverpool... Però per sobre de tots aquests equips n'hi ha un que sempre m'ha fascinat per diverses raons. Em cauen bé, tot i que si juguen contra l'Espanyol desitjo, òbviament, un 25-0 blanc-i-blau. Doncs aquest estiu tindré la sort de poder veure jugar l'Espanyol contra aquest equip. Serà a Old Trafford i aquest equip és, naturalment, el Manchester United.

Els Red Devils em cauen bé per diverses raons: per la seva història, pel seu concepte de futbol, per la final de la Champions de Barcelona, perquè sempre vaig somiar amb els rumors que colocaven a Ole Gunnar Soslkjaer a l'òrbita blanc-i-blava... Però per sobre de tot m'agrada la filosofia esportiva de club que tenen, el concepte de mànager general, el concepte d'home (o dona) que pren totes les decisions . En definitiva: el concepte Sir Alex Ferguson.

M'agrada aquest concepte "director esportiu + entrenador", i encara m'agrada més que se li doni plena confiança. Tanta que porta sent l'entrenador dels d'Old Trafford desde 1986 (sí, sí, ho heu llegit bé). Va agafar l'equip quan anava penúltim i el va salvar, però no va guanyar cap títol fins l'any 1990. Des d'aleshores, la història ja la sabeu tots, i si no és així, viquipèdia al canto. Hi ha casos encara més espectaculars en el futbol de primer nivell, com el de Guy Roux, que va ser entrenador del Auxerre francès des de 1961 fins al 2005.

La meva pregunta és: podem copiar un exemple com el de Sir Alex Ferguson a l'Espanyol? A mi em faria molta il·lusió, m'agraden els projectes esportius a molt llarg termini. A més crec que aquest paper el podria desenvolupar Ernesto Valverde: per ideals, per filosofia de joc i per experiència amb el club. Crec que un càrrec d'aquest tipus li donaria, a més, un major control del vestidor i de la psicologia del grup. Sincerament ho veig molt difícil, ja que aquí no tenim la paciència dels anglesos (ni els directius, ni el públic ni la premsa), però em faria il·lusió tenir a la banqueta a Sir Ernesto Ferguson.