- Ei, nen, avui us he vist per la tele.

- Ah, sí?! Així m'agrada. I què t'ha semblat? La Mengual, Martorell, deunidoret, no?

- Què vols que et digui?! Home, la Mengual és la més perica, molt grande la tia. Però aquest el Martorell, collons, és que a vegades no sé què foteu. L'equip fet una merda i em porteu un culé a comentar la jugada...

- Un culé? Vols dir que no et confons?

- No, no, no em confonc. Un culé de dalt a baix com el seu amic, el Mister Burnes del Gaspart.

- Ostres! Para el carro! A veure, quants amics compartim tu i jo que siguin del Barça?

- Molts.

- I bé, tant tu com jo estem convençuts que els dos som pericos i només pericos fins que ens fotaran al sot, no?

- Sí, sí, és clar. Però aquest el Martorell és un culé, fes-me cas. No és aigua clara. De debò. Sempre rient-lis les gràcies a la púrria i mai defensant l'Espanyol. Escolta'l per TV3 i per les ràdios culerotes... un culé, nen, un culé.

- Ai, mare! Escolta'm, ja saps que estudio periodisme, oi? Si mai treballo a la Corpo em deixares de parlar per haver abraçat el barcelonisme o què?

- No, no, perquè a tu et conec i sé que ets perico de cap a peus, però aquest el Martorell encara que no el conegui... és que ja se li veu. És un culé, un culé. A més, ho diu tothom.

- Qui és tothom?

- Tothom, tiu. Entra al POL i llegeix els comentaris. N'hi ha un que va dir que apagaria la tele quan surtis el Martorell. Jo casi, també. Mira, me'l vaig escoltar, per veure què deia i res, que l'home sempre ve a dir que hem ser de ser amics del Barça dels pebrots.

- Home, vols dir? Jo estava al plató i crec que no va anar ben bé així, eh? A més, vaig estar molta estona parlant amb ell mentre ens maquillaven i em sembla que estàs molt equivocat. Pot pensar el que cregui convenient respecte la relació amb el Barça, però jo voldria més Martorells a l'Espanyol, mira que et dic.

- Xavi, tiu, t'has tornat boig o què? Però si tota aquesta colla només han fet servir l'Espanyol sempre per fer-se els interessants i prou. Segur que els seus néts i companyia tots són del Barça.

- Meeec! Em sembla que no hi ha cap altra família que tingui més carnets de l'Espanyol...

- Que no, que no, que el Martorell és un culé. Que ho diu tothom. I el numeret dels Ducados, au va home, va. I llavors va a les assemblees i passa al davant de la cua amb tot el morro.

- Ai, senyor! Vols raonar les coses una mica, culló! Al Martorell l'esperen a les assemblees i el fan entrar al reservat perquè els ex-presidents i directius tenen tracte preferencial. Com ha de ser. O tu veus al Dani o al Tarradellas fer cua a algun lloc?

- Però aquets són pericos. Són el meu president i els seus directius. A mi no em passa al davant cap culé! Que no és de l'Espanyol, collons. Que no ho és!

- Doncs jo crec que sí. I molt. Tant com tu o jo. A més, em sento partícep de l'Espanyol que representa en part el Martorell. Un Espanyol desacomplexat, que vagi per lliure, que no es miri el color de la samarreta del rival a l'hora de ser un senyor, un Espanyol en el que tothom hi pugui dir la seva, que...

- I una merda! Això no és l'Espanyol del Martorell. Ens van fotre a segona, Xavi. I els Lara tots a cobrar. Pericos de pacotilla, nen, de pacotilla. Mira, encara que sigui una cosa que tothom critica i no vol dir, aquí hi ha pericos de veritat i pericos de fireta. I aquest el Martorell no cal que et digui de quin tipus és, oi?

- Parles per boca d'altres. Pel que es diu. I no ets just. No hi ha cap perico perfecte. Ni tu, ni jo. Tampoc el Lara, ni el Martorell. Ni el Dani. Però el Martorell és dels nostres, creu-me.

- Pffff!

- Que sí, home, que sí. Ostres, és que m'agradaria que parlessis amb ell una bona estona, tranquil·lament.

- Ni ganes!! No em vinguis amb tonteries, cagumcony. És un culé, nen, un culé. Aquest el Martorell és un culé. Tanta gent no podem estar equivocats. I no em convençaràs pas portant-me la contrària...

Xavi Salvatella
www.xavisalvatella.blogspot.com