Ahir va ser un dia trist, tot i que diu el poeta que la veritat mai és trista, però el que no té es remei. I la veritat que tenim davant dels nassos ens diu que el nostre equip, avuí per avuí esta mort. Em sembla estèril abundar en si estem pitjor física o mentalment, quan queda clar que ambdues coses no son sinò vasos comunicants. El cas es que hem forçat el motor al límit durant el 2007 i ara amb la inèrcia no n'hi ha prou. Tant de bo m'equivoqui, però a hores d'ara una reacció es poc previsible a una situació que es de evident caiguda lliure.

És humà buscar culpables, tant humà com inútil. El company Monteserin diu que Valverde, a qui molts dits assenyalen -al meu parer, injustament- com a responsable, hauria d'haver estat mes exigent amb la secretaria tècnica i amb la directiva, doncs resulta una evidència que la plantilla es curta pels objectius amb que tots portem sis mesos somiant. No li manca raó, però també es cert que la situació de la entitat és la que és a nivell económic. Estem construint un estadi i estem collats per un crèdit sindicat amb condicions leonines, una realitat que no podem obviar com tampoc podem obviar que aquest circ s'alimenta de somnis, i ni es prudent fer volar coloms ni tallar les ales a la il.lussió. Poden vostès seguir amb el joc dels culpables i tractar de trobar en la gestió d'anys anteriors la causa de la precarietat actual. I segurament tindran raó, però aquest joc, tret d'entretenir-los una bona estona i fer-los buidar certa necessària quantitat de bilis, tampoc els servirà per solucionar res. Som els que som i tenim el que tenim. És una frase que pronuncia sovint el mateix Valverde de forma críptica, segurament referint-se a la materia prima amb la que treballa, però també a l'entitat en el seu conjunt, on també hi és inclosa la seva massa social. Segurament no es una frase il.lusionant ni la millor per fugir del tradicional conformisme de l'entitat, però es una altra veritat trista que sumar al repertori.

I malgrat tot, no hem tocat fons, sinó sostre. Amb el que tenim no es pot fer molt mes, gaire mes. No es pot elevar el llistó de la exigencia si no hi ha mes inversió. No pot haver inversió si no hi ha mes recursos. Els mitjans es centren avuí amb la frase de Valverde sobre si cal o no demanar perdó. Jo tampoc ho crec necessàri, i em quedo amb una altra frase seva que potser es va escolar pel sedàs dels grans titulars, però es mes definitiva: "el que som es veurà a la jornada 38" . El que els futbolistes i tècnics han aconseguit gerenciant el capital esportiu actual es veurà clarament a la darrera jornada. També tindrem la nota final sobre la planificació d'enguany que implicarà a la direcció esportiva -on per cert no hi ha cap representant de la directiva- i a les directrius generals del club. La resultant dels esforços, els encerts i les errades de tots plegats sortirà a la foto fixa de la jornada 38. Tant de bo no surti gaire moguda.