Admirat lluitador incansable,

L'he vist avui, a totes les televisions i diaris. L'he vist avui, rialla ampla, abric d'hivern, satisfacció plena, davant d'un ordinador que li feia saber una veritat com un temple: vostè és el soci numero ú de l'Espanyol i vostè mereix escollir la primera localitat de la terra promesa. Perquè vostè haurà viscut l'Espanyol sempre i arreu; fins a quatre estadis, tantes i tantes dècades. Vostè ens omple d'orgull! Vostè és l'Espanyol en persona! Vostè és la causa!, la nostra causa: arribar als noranta, i als cent, i sempre de peu dret, sempre insurrectes, sempre aquest somriure tot sentiment amb el que avui ha pitxat el botó de l'enèsima empenta. I és que qui desgràcia passa, glòria empeny.

No el conec, però el sento meu. Rotundament i sincera. De veres. Com un tot que escenifica perquè existim i que abans s'acabaria el món que no pas aquesta llegenda. La nostra, la perica, una història que vostè té en ment, segur, però que sobretot té en la mirada. En la mateixa vista que va veure el seu pare morí d'un infart a Sarrià, però que veurà als seus familiars, la seva nissaga, el tresor que com tants altres incansables lluitadors deixarà en aquesta terra, estrenar seient al Nou Sarrià. Un estadi nostre, una nova llar que de ben segur serà bressol de noves històries d'amor com la seva envers els colors que portem al cor.

Sap què? Estic convençut que no el podré atrapar, i que pocs espanyolistes podran fer-ho. Però ens ha marcat el camí, una via per la que hem de caminar sense desmai i amb tota contundència emocional. Qualsevol perico ha de morir sabent-se digne de la seva tasca. Perquè hem de deixar petjada. Perquè ha d'arribar un dia, com el que avui vostè ha viscut, que ens puguem asseure un instant i tirar la memòria enrere. Mirar el passat personal per veure els plors, els èxits i els mals de cor, però sobretot la capacitat individual i col·lectiva per a la resistència. I somriure, com quan avui tants flaixos l'homenatjaven.

És un exemple, admirat Santiago García, un exemple entranyable a la par que vertader. Com la vida entera del nostre sentiment. Gràcies per fer-ho. Vostè té el cel blanc-i-blau guanyat; per això encara tardarà molts i molts anys a marxar-hi: perquè encara n'hem de fer moltes de coses, amic. Sobretot recollir els fruits de tanta empresa en pro d'un futur millor. Que el tenim al davant - cridant-nos, veient-nos, besant-nos!- i els seus noranta-quatre el representen! Com cap altra cosa al món el representen!

Rebi la més distingida de les salutacions i el major sentiment d'admiració possible,

XS

Xavi Salvatella
http://xavisalvatella.blogspot.com