Impressionant estat de forma el del primer equip. No és que ens surti tot, sinó que tot fem que surti; que és molt diferent, l’assumpte. Així és comporten els equips de zona alta, la burgesia triomfant de qualsevol lliga europea i així està caminant aquest Espanyol madur pels camps de tota la península. La posició de Champions virtual és merescuda, perquè no ens han donat res (com a altres, jornada rere jornada) sinó que és l’equilibri emocional d’una plantilla professional la que està obrant el miracle. I dic miracle perquè els pitonissos salvapàtries es deuen estar estirant els cabells quan veuen el quadre de pressupostos i la relació d’inversions en fitxatges.

Però a tot això arriba el derbi. Un partit que tradicionalment ha canviat dinàmiques, ha confirmat estats de gràcia o darrerament, ai las!, ha sentenciat campionats de lliga. Estem orgullosos del nostre equip, de la capacitat de l’afecció per portar anys i anys treballant per tenir els èxits actuals, però hem d’estar més que mai ben alerta. I ho dic perquè considero que l’avantderbi –aquests sis dies que vénen abans de dissabte- serà un termòmetre perfecte per mesurar l’estat de la nostra consciència. De l’actitud de plantilla, directiva i afecció blanc-i-blaves dependrà l’u a zero. I és que aquests partits es comencen a guanyar mantenint el pols tranquil, i la vena a reg amb calma... durant una setmana!

Perquè fitxaran a Jarque. I a Valverde. I parlaran dels penals de Raducioiu des de la banyera de les seves dèries. Perquè assenyalaran Tamudo, l’home que va gosar fer-ho. I diran que Dani allò i que Kameni se’ls estima tant que té un pòster de Laporta en calçotets al menjador de casa. I aquí és on és has de tenir el cap fred. Mirar la classificació i afilar l’espasa. Perquè un derbi no dura noranta minuts; dura una setmana. I l’avant-derbi també el jugues tu, president; i tu, directiu; i tu, amic de grada. Servim, entre tots, el primer avantatge als nostres jugadors: el somriure franc que dibuixa el pobre quan el ric ja no vacil·la, sinó que tremola temorós que es trenqui la famosa balança. Perquè els guanyarem, i perquè ja no escopiràs odi; sinó que cantaràs les excel·lències d’una nova etapa. Perquè estaràs a l’alçada, oi? Jo, ànima bessona, creu-me: no en tinc cap dubte.

Xavi Salvatella
http://xavisalvatella.blogspot.com/