Molts de vosaltres us fèieu ahir ressò d'unes declaracions d'Albert Om on es proclamava antiperico. Be, el primer que cal dir que aquestes declaracions em semblen absolutament fora de lloc per innecessàries: ja ho sabíem Albert. No te'n has amagat mai i sempre que has pogut ens l'has clavat: la penúltima en un ridícul comentari sobre si Sánchez Llibre es queixaria de la corbata blaugrana de Zapatero, tal com ho havia fet amb el DVD de les Bessones. Molt més ridícul és quan diu que aquest sentiment li ve ‘de part de pare' com si això fos la legítima o una herència genètica de la qual un no és pot desprendre. L'Om ens dona mes informació de la que caldria, ja què segurament l'amor pel tòpic, la brometa fàcil i els prejudicis li van ser inculcats de ben petit pel seu progenitor. D'altre banda ja sabíem que l'Om es un tipus amb la profunditat d'un didal que serà recordat per la posteritat com la rialleta que sonava de fons quan el meu estimat Rubianes deia allò de la ‘puta España'. Lo de ‘estimat Rubianes' no es cap ironia, soc un veritable fan, tot i que aquell dia se li anés la olla sense que el responsable del programa li advertís, ni tan sols lleument, que potser, només potser, la estava cagant, i li demanés una petita explicació, no ja rectificació. Un matís. Res. La rialleta. Ji, ji, ji.

Comença a circular la creença que els pericos tenim la pell fina i no és cert, donat que portem anys i panys curtint-nos sota la inclement pluja blaugrana, que de vegades ha estat un xirimiri que ha xopat la societat fins al moll de l'os, però darrerament s'ha intensificat insuportablement i tenim tempesta un dia si i l'altre també. Però no ens equivoquem. Aquest cop no. Esta bé que l'Om es declari obertament antiperico tal i com jo em declaro oberta i declaradament anticuler irredent. I el cert és que com a l'Om també em ve de part de pare, i a ell del seu pare, donat que ja som moltes generacions les que portem empassant-nos brossa i demanant disculpes per ser com som. Per ser qui som. Dient que som ‘pericos però...'. Perquè sempre que un explica que és perico hi ha un però o una explicació posterior. O un acudit per rebaixar la confessió. O una rialleta, com la de l'Om, que no saps mai del cert el que amaga darrera, si incomprensió o directament menyspreu. Els pericos som un dels pocs col•lectius que es pot denigrar a Catalunya sense que passi res.

Així doncs, està be que vagin caient totes les màscares d'hipocresia i de les quals en van ple els mitjans, la majoria públics o subvencionats. Jo el que espero es que els Bosch, Escobar, Canut, Alibés, Puyal i extensa companyia segueixin l'exemple de l'Om. Esta prou be per identificar l'enemic sense lloc a dubtes i així que quedi clar qui som i a quin cantó de la vorera estem. I que tothom ho sàpiga, tot i que em temo que ni quan es desvetlli la evidència que el 95% de llocs de responsabilitat als mitjans estan copats per gent que directament ens odia, ens deslliurarem de l'acusació de victimisme. Es una nova etiqueta que sumar a les altres. Ja no ve d'una.