Ja pots apuntar-te a un esbart dansaire. Ja pots penjar la senyera per la Diada. Ja pots fer-te soci de l’Omnium. Pots portar al mòvil el politono de la Santa Espina. Recitar a Verdaguer de memòria. Posar-li "Jordi" al nen i “Montse” a la nena. Anar a la platja amb barretina. Tenir compte corrent alla i votar a aquell altre. Pots anar a comprar l’Avui amb una estelada per bufanda. Pots haver nascut a Barcelona, a Manresa o a Avinyonet de Puigventòs. No ets català. Et manca una peça, única i insubstituïble. La que dona sentit a totes les altres. No t’hi escarrassis que mai ho aconseguiràs. No ets català i punt.

No cal que t’apuntis a les JERC ni t’esgargamellis fotent crits al Fossar abraçat al Xirinacs. No es per la política imbècil. Encara no ho has entès? Es pot ser de qualsevol signe polític i ser català. Plà i Dalí van ser franquistes i son símbols de Catalunya. El propietari del Grup Godó, des del qual se’ns ha blasmat aquests dies, es una coneguda família franquista. No hi ha dirigent o empresari a Catalunya que superi els 60 i hagi fet quartos que no tingui alguna vinculació directa o indirecta amb el franquisme. El president de la entitat econòmica mes important del país havia estat a sou de la dictadura. Des l’any 40 tots els presidents culers han estat “afectos al régimen”, fins a arribar a Laporta, emparentat amb un conegut franquista que es qui li paga la broma. La actual cúpula del PP de Catalunya es culer. Piqué. Parry. Lacalle. Encara ressonen a les meves oïdes com aquest darrer ens maleïa el dilluns a la tertúlia del Basses, sent aplaudit per la resta de la concurrència. Alguns son del Barça per fer-se perdonar. No, no es la política imbècil. Es el Barça. El Barça.

Aquests dies ha quedat clar d’un cop i per sempre: hi ha el “nosaltres”, i hi ha la resta. Mai aconseguirem entrar en aquesta primera persona del plural. Oblidem-ho. Diuen que es el nom o les banderes, però no es només això. Es ser la nota discordant en aquest oasi de disseny tan endreçadet, tan cohesionat i tan uniforme. El Barça es l’únic passaport per una catalanitat feliç. El Barça es el filtre i l’adreçador de la societat catalana. El salvoconducte, la patent de cors, la redempció del pecat original. LŽeslogan podria ser, "siguis fatxa o equatorià si ets del Barça ets català". Nosaltres només podem aspirar a viure entre ells sense obtenir la autèntica ciutadania, la carta de drets al complert, amb la promesa de no molestar gaire, preocupar-nos de les nostres cosetes i evidentment deixar-nos guanyar. Malgrat tot, no cal patir. La majoria d’ells son gent raonable, que han substituït la ètica per un exacerbat sentit de la estètica. Tenen prou amb fer veure que no existim, mai ens escorxaran ni ens expulsaran del país. Almenys, fins al proper derbi.